La ruïna de molts projectes evoca els seus orígens en una mala impressió, en dissenys que no exploten totes les possibilitats que els sistemes de reproducció ofereixen, o en clients, que sense adonar-se, passen de la direcció d’art a la de compres condicionant el projecte.
Quin és l’origen d’aquesta polèmica tan recurrent? Les acusacions creuarien d’un costat a un altre, però no hi ha major causa que una comunicació inconsistent, quan precisament l’èxit d’un projecte radica en un treball en equip en el qual les capacitats es potencien per complementar coneixements i exigències.
Una eina important per a la comunicació efectiva és el “brífing” com a mitjà per a potenciar el domini d’idees clares sobre el que es vol aconseguir, en quin termini i amb quins mitjans.
En un inici és el client qui exposa al creatiu les necessitats del projecte, i aquest, a partir d’aquí elabora un pla amb detalls concrets a escala gràfica i de disseny, a més dels objectius, requisits, pressupost i terminis.
Després és l’impressor, qui, amb base en l’experiència de treball amb el dissenyador, o almenys, una col·laboració prèvia, replicarà amb exactitud el projecte proposat evitant l’existència de dificultats en impressió i obtenint l’èxit desitjat.
Una realització integrada no sols genera una bona qualitat, sinó que minimitza costos.
NI TAN ACCIDENTALS NI TAN INEVITABLES
